La meva ànima voldria enlairar-se,
però el meu cos no la deixa sortir,
és com si jo vulgués allunyar-me de mi.
Però quan l'àngel o la musa m'inspiren,
sóc l'alè d'un exèrcit diví,
sóc guspira, estel o carícia,
guspira, estel o carícia, per fi.
(Gracias a Anònim por esta letra)