Hauria de dir
el que vols sentir.
Hauria de fer

el que tothom espera de mi.
Però de sobte el sol
perfora un gran núvol
i la tarda esclata
com si fos un matí.
I en aquest intercanvi aparent
les veritats es confonen:
el covard és valent.
I en l'estona que passa
entre que ho veig i ho entenc
va creixent la certesa
que no ens necessitem
però ens tenim.
No sé si m'entens,
però tu ja em tens.


(Gracias a merce por esta letra)

Comments