“Potser ens hauríem de preocupar.
Permetem que totes les coses que hauríem d' haver resolt
no les hem resolt encara.

Poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina i tot està per fer.
I les promeses, sobretot les que mai ens vam dir,
de tant secretes, de tant callades, encara s'han de complir,
si és que s'han de complir algun dia.
Que mai hem plantat cara els nostres somnis
però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps.
Què volem ser, què volem dir, qui volem ser?
Si ho tenim clar com ho hauríem de fer?
amb qui podríem comptar? comptes amb mi? compto amb tu?
Si… potser ens hauríem de preocupar...
De fet, jo em preocupo i de vegades tinc por
però de sobte com qui no vol la cosa,
d'un dia per l'altre me n'oblido.
I a la llarga... què vols que et digui,
al final de tot no sé com ni gràcies a què,
ni per quin extrany mecanisme,
tot aquesta angoixa, tota aquesta por que sento,
em tranquil·litza, no sé com però em tranquil·litza,
estic tranquil, tranquil.”


(Gracias a xx por esta letra)

Comments