M’agradaria tant
poder mirar el teu cos
esquinçat, nu i lluent,
les aigües del bassal…
M’agradaria tant
acaronar els teus cabells
i eixugar aquesta pell
amb els meus llavis tan secs…
Que envejo cada esquitx
que tu hagis platejat.
Gelós estic del sol
si és que ell t’ha enlluernat.
Que primaveres són
les onades que tu fas,
i jo, l’arbre assedegat
que a la vora està esperant