Mira, surt el sol a l ciutats
on haguéssim pogut viure
i una llum plena de pau
va inundant totes les cuines
jo faig pinta de tranquil
i tu sembles tant tranquil·la
i ens crido treu-te la disfressa i revela qui ets,
no em crec que sigueu la vida que ens estem perdent
Mira, tot ha anat segons el pla
quin exemple d'harmonia
això és creure en el que un vol
invertir en saviesa els dies
si prens nota crec que ens surt un bon lliure d'aforismes
i ens crido observant-vos les mans us he vist el cul,
no sou realment la vida que ens hem perdut
Mira, panderetes, serpentines, apa nena quines mitges
hi som tots, si, però fixa't bé com et miro, com em mires
va assumim-ho, els dies bons gairebé som invencibles
i ens crido això és lamentable teatre amateur,
i no la vida que se'ns escapa a cada moment
Mira, com els nervis no han pogut
les paraules que buscàvem
les diem, i no fan por
les diem, amb la veu alta
amor meu, sempre hi seré
amor meu, com ho dubtaves
i ens crido ja sé de que aneu i he perdut l'interès,
que la vida que ens hem perdut simplement no existeix