El pescador al principi s’ha espantat
veient-lo xop, sortint del mar,
pujant directe a la ciutat.
Després ho ha entès i crida:
"Vés, bruixot! Vés, bruixot!"
Fent la patrulla els dos municipals
s’exciten en veure’l creuar,
com un coet, el carrer gran.
I des del cotxe animen:
"Va, bruixot! Va, bruixot!"
El gran patriarca arramba al seu costat
les ballarines de nou anys
quan topen amb un senyor estrany:
"Saludeu, nenes. Vinga,
vés, bruixot! Go, bruixot!"
Bruixot de mons llunyans,
ens tens a tots a les teves mans.
Tornava a casa, jove i avorrit,
llegint l’horòscop de l’abril,
i alçant els ulls de cop l’he vist.
"Si ets tu, si us plau, avança,
vés, bruixot! Vés, bruixot!"
Els dos amants adúlters abraçats
planegen un viatge llarg
i obren les boques desitjant:
"Pel que més vulguis, fes-ho,
va, bruixot! Va, bruixot!"
La dolça Adela es pinta de carmí,
que té un sopar amb un home trist;
quan no sap molt per què somriu,
mira el mirall i pensa:
"Va, bruixot! Vés, bruixot!"
El nen prodigi es frega els ulls quan veu
surar a la cúpula del cel
la llum brillant d’un nou estel;
surt al balcó i suspira:
"Go, bruixot! Go, bruixot!"
I tot s’atura un moment
quan el bruixot dissol en el vent
unes paraules que ho arreglen tot,
unes paraules que ho arreglen tot,
unes paraules que ho arreglen tot.