Era la platja un secret de calç
un blanc bressol pel vespre;
d'un cop tots dos volguérem beure,
la sal no ens va calmar la set.
Tu i jo escriguérem el seu nom de nit
sobre l'arena blanca;
un vent s'alçà gelós a l'alba
i va esborrar d'un cop l'escrit.
Quina alegria, quina força al cor,
al començar la vida!
El temps dugué una altra mida
deixant més calm el nostre vol.
(Gracias a Pierre Chazal por esta letra)