Pare-esparver que em sotges des del cel
i em cites en el regne del teu nom,
em petrifica la teua voluntat
que es fa en la terra com es fa en el cel.
La meua sang de cada dia
s'escola Enya de tu en el dia d'avui
però no sé desfer-me de les velles culpes
i m'emmirallo en els més cecs deutors.
I em deixo caure en la temptació
de perseguir-te en l'ombra del meu mal.
Com l'assassí que torna al lloc del crim
havent perdut la memòria i oblit
i en el llindar troba qui creia mort
i se'n fa esclau sense saber per què
i es torna gos, i li vetlla el casal
contra la mort, contra aquest lladre absent
que pot robar-li el preu del seu rescat:
així tornava jo al lloc de l'amor.