Deixa Valencia a Juliol puta vida,
Ultim exàmen, primer raig de sol,
Porta les mans arrapaes de fer extres
Tot el dolor de la vinya al renyons
Creua la pista de Silla a migdia,
Sona l’herència, li cau la suor,
Mira l’arròs, la ribera que brilla
Tira per dins: alacant interior
Ix d’Alacant cara amunt la Mariola
Va i torna al poble a diari, no pot
Amb el lloguer i amb el curro ella sola,
Cuina el sopar de sa mare, no vol
que ningú sapia què cobra per hora
condescendències les justes, amor
tot el que té pel seu fill que diu hola
des del seu ventre, batega el seu cor.
Però el rellotge s’atura allà dalt,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…
I arriben festes de nou,
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer,
Al teu carrer, carrer de l’amargura
Mira el paissatge sentat a la plaça,
Penjen les llums i les flors dels balcons
No pot anar al casal ni de caça
I les olives li donen pa poc
Enguany la orquesta està enfront de casa
Musica i festa, la dansa, el bastó
A estes altures, i faça el que faça
Ja va per dins tota la processó
Però el rellotge s’atura allà dalt,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…
I arriben festes de nou,
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer,
Al teu carrer, carrer de l’amargura
I arriben festes de nou,
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer,
Al teu carrer, carrer de l’amargura
Però el rellotge s’atura allà dalt,
I una altra criatura comença una aventura
I el iaio sap que s’acosta el final,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…
I arriben festes de nou,
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer,
Al teu carrer, carrer de l’amargura
I arriben festes de nou,
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer,
Al teu carrer, carrer de l’amargura